L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, és una associació que va néixer el 1910 per acompanyar a Lourdes a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge.

Avui, continuem vetllant perquè ningú no quedi exclòs de viure aquesta gran experiència. I per això hi aportem tot el que hi faci falta: mitjans materials, sanitaris, però, sobretot, la nostra il·lusió, la nostra esperança, el nostre amor, la nostra fe.
Al llarg de l’any són diverses les activitats que ens permeten mantenir viva la flama encesa en aquest bell estatge dels Pirineus: trobades de germanor, pelegrinatges a altres Santuaris (Montserrat) convivències… En definitiva, un estil de vida que ens porta a no deixar de banda els nostres germans malalts, disminuïts, ni ningú a qui li falti el somriure dins el seu cor. I això ens dóna felicitat.

L’Hospitalitat realitza anualment, amb malalts, dos pelegrinatges a Lourdes i un pelegrinatge  a  Montserrat.
A més dels pelegrinatges, l’Hospitalitat estén les seves activitats al llarg de tot l’any i des de l’any 2002 va crear la Fundació privada Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, destinada a la promoció del desenvolupament i la integració social de persones amb discapacitats intel·lectuals i/o físiques

        SUPORT AL MALALT O A PERSONES AMB DEPENDÈNCIA DONAR, REBRE, COMPARTIR 

Donar .- Les persones de l’equip de suport al malalt donant una mica del seu temps, estimen, s’interessen, són propers a les necessitats dels malalts i de les seves famílies: visiten, fan companyia, truquen per telèfon, s’interessen…
Rebre.- Aquest dies he rebut aquest suport i m’he adonat com n’és d’important rebre en moments de dificultat, sentir proper l’amic, l’amiga: una trucada de telèfon, la seva companyia, una paraula d’ànim, la seva ajuda…
Compartir.- Que n’és de bo compartir els moments de joia i alegria, com també els moments de malaltia i dificultat.

 

Hem d’estar agraïts de poder donar però també de poder rebre, de tenir amb qui compartir tots el moments de la nostra vida.

 

El Senyor, Maria, es fan presents, en aquest suport, en l’amor i en el servei hospitalari.
No deixem mai de donar-rebre-compartir, aquests tres verbs són : llum, esperança, amor davant la malaltia, les dificultats, la soledat.

 

marta
Benvolguts,
A principis de febrer vaig llegir un escrit que em va emocionar i em va arribar al cor, perque em va fer sentir la raó sincera per la que anem a Lourdes. En aquest butlletí  voldria aprofitar aquestes línies per compartir amb vosaltres una part d’aquest text, escrit pel nostre Vocal de Pastoral Hospitalària -amb el seu permís-, pel dia del malalt, perque poques vegades, en tan poques línies, s’expressen tantes coses:
“A la nostra família tots som hospitalaris, peregrins, infermers,..  i el nostre objectiu és l’entrega sempre a l’altre. Quan anem de pelegrinatge a l’encontre de Maria cada un aporta les seves aptituds i habilitats. Hi ha qui vesteix els malalts, qui les hi dóna el menjar, qui els acompanya en els desplaçaments, qui els ajuda com a sanitari, etc. Fem moltes funcions perquè tothom ajudi a gust i desenvolupi les tasques que més li agraden.
Els primers anys te n’adones que donar-se als altres complementa la persona, et fa sentir útil. Tots tornem contents d’haver compartit una petita part de nosaltres mateixos, sabem que hem fet un bé i n’estem satisfets.
Quan ja fa més temps que participes en els pelegrinatges, descobreixes una veritat més profunda. No és l’hospitalari qui ajuda al malalt, sinó que és el malat qui fa créixer l’hospitalari. L’hospitalari ajuda en les tasques ordinàries: vestir, menjar, passejar, etc. Però és la persona malalta o discapacitada la quet’ensenya a somriure quan tens dificultats. T’ensenya l’acceptació amb alegria. Allà descobreixes el veritable rostre de la felicitat i de l’autenticitat. La vida de veritat és descobrir la grandesa de l’entrega en l’altre. Les limitacions físiques queden superades per l’amor i l’alegria del cor. Aquests petits moments són molt més importants que les coses superficials. Aprenem a valorar les petites coses i els petits progressos com a únics. És una escola autèntica d’aprenentatge de vida. Res és més important que aprendre a estimar, i és el malalt o el discapacitat qui m’ensenya a estimar. Al seu costat aprenem el veritable sentit de viure.”
Sincerament aquests línies m’han fet reviure el que crec que manté dins nostre la flama incandescent de Lourdes tot l’any i per això, desitjaria, amb humilitat, que us serveixi també a vosaltres per recordar i valorar, com aquí es diu, que son les mateixes persones que acompanyem les que ens ensenyen a respectar i estimar l’altre, i ens donen una profunda lliçó de vida en cada pelegrinatge o activitat que compartim amb ells. I que sigui així per molts anys.

Marta Ventura i Arasanz
Presidenta

                                     L´HOSPITALITAT NOSTRA

                                  SENYORA DE LOURDES 2020

Mn. Lluís Ramis

Consiliari Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

De Barcelona,Sant Feliu de Llobregat i Terrassa

 

Fa 1 any que m´he estrenat con a consiliari de l´Hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa i resulta que aquest ha estat un any totalmente atípic. Vam començar bé, es van anar fent les activitats que estaven previstes però el mes de març es van torçar les coses encara que ja es veía a venir, des del momento que l´epidèmia de la Covid 19 va arribar a Europa i, sobre tot, a Itàlia i Espanya. El darrer acte que es va fer amb normalitat va ser l´assembla del 8 de març, després ja es va declarar l´estat d ´alarma, el confinament, les mesures de protección restrictives, etc, i es van anar suspenent els diversos actes previstos. El pelegrinatge a Lourdes del mes de juny es va substituir per un pelegrinatge virtual a través de les xarxes socials per mantener l ésperit de pelegrins al santuari de la Mare de Déu i Mare nostra de L´altre costat dels Pirineus. El mes de setembre, uns quants menbres de la junta i hospitalaris he manat a Lourdes per mantener el testimoni, amb la possibilitat de seguir-nos per mitjà de les xarxes socials i la televisió de Lourdes.

Amb la situació actual de segona ona de la pandemia queda clar que fins que no comenci a quedar controlat el coronavirus no podrem tornar a les activitats habituals de l ´Hospitalitat. Segurament la resolución vindrà per la vacuna,però cal que aquesta sigui segura, efectiva i ofereixi protección per un temps més o menys perllongat.

 

Cal pregar i demanar a Déu que per intercessió de la Mare de Déu s ´acabi aquest flagell de la pandemia, que puguem tornar a la “normalitat”, en tots els àmbits:sanitari, social , laboral / estudiantil… Confiem en ella com ho va fer Bernardette, com ho fan tots els seus fills devots. Que el mes de juny del 2021 puguem tornar de nou al seu Santuari de Lourdes amb persones malaltes i amb discapacitats!

 

 

 

 

Mn.lluís ramis
consiliari