Qui som

L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, és una associació que va néixer el 1910 per acompanyar a Lourdes a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge.

Avui, continuem vetllant perquè ningú no quedi exclòs de viure aquesta gran experiència. I per això hi aportem tot el que hi faci falta: mitjans materials, sanitaris, però, sobretot, la nostra il·lusió, la nostra esperança, el nostre amor, la nostra fe.
Al llarg de l’any són diverses les activitats que ens permeten mantenir viva la flama encesa en aquest bell estatge dels Pirineus: trobades de germanor, pelegrinatges a altres Santuaris (Montserrat) convivències… En definitiva, un estil de vida que ens porta a no deixar de banda els nostres germans malalts, disminuïts, ni ningú a qui li falti el somriure dins el seu cor. I això ens dóna felicitat.

L’Hospitalitat realitza anualment, amb malalts, dos pelegrinatges a Lourdes i un pelegrinatge  a  Montserrat.
A més dels pelegrinatges, l’Hospitalitat estén les seves activitats al llarg de tot l’any i des de l’any 2002 va crear la Fundació privada Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, destinada a la promoció del desenvolupament i la integració social de persones amb discapacitats intel·lectuals i/o físiques

SUPORT AL MALALT O A PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

DONAR, REBRE, COMPARTIR 
Donar .- Les persones de l’equip de suport al malalt donant una mica del seu temps, estimen, s’interessen, són propers a les necessitats dels malalts i de les seves famílies: visiten, fan companyia, truquen per telèfon, s’interessen…
Rebre.- Aquest dies he rebut aquest suport i m’he adonat com n’és d’important rebre en moments de dificultat, sentir proper l’amic, l’amiga: una trucada de telèfon, la seva companyia, una paraula d’ànim, la seva ajuda…
Compartir.- Que n’és de bo compartir els moments de joia i alegria, com també els moments de malaltia i dificultat. 

Hem d’estar agraïts de poder donar però també de poder rebre, de tenir amb qui compartir tots el moments de la nostra vida.
El Senyor, Maria, es fan presents, en aquest suport, en l’amor i en el servei hospitalari.
No deixem mai de donar-rebre-compartir, aquests tres verbs són : llum, esperança, amor davant la malaltia, les dificultats, la soledat.

Benvolguts,
A principis de febrer vaig llegir un escrit que em va emocionar i em va arribar al cor, perque em va fer sentir la raó sincera per la que anem a Lourdes. En aquest butlletí  voldria aprofitar aquestes línies per compartir amb vosaltres una part d’aquest text, escrit pel nostre Vocal de Pastoral Hospitalària -amb el seu permís-, pel dia del malalt, perque poques vegades, en tan poques línies, s’expressen tantes coses:
“A la nostra família tots som hospitalaris, peregrins, infermers,..  i el nostre objectiu és l’entrega sempre a l’altre. Quan anem de pelegrinatge a l’encontre de Maria cada un aporta les seves aptituds i habilitats. Hi ha qui vesteix els malalts, qui les hi dóna el menjar, qui els acompanya en els desplaçaments, qui els ajuda com a sanitari, etc. Fem moltes funcions perquè tothom ajudi a gust i desenvolupi les tasques que més li agraden.
Els primers anys te n’adones que donar-se als altres complementa la persona, et fa sentir útil. Tots tornem contents d’haver compartit una petita part de nosaltres mateixos, sabem que hem fet un bé i n’estem satisfets.
Quan ja fa més temps que participes en els pelegrinatges, descobreixes una veritat més profunda. No és l’hospitalari qui ajuda al malalt, sinó que és el malat qui fa créixer l’hospitalari. L’hospitalari ajuda en les tasques ordinàries: vestir, menjar, passejar, etc. Però és la persona malalta o discapacitada la quet’ensenya a somriure quan tens dificultats. T’ensenya l’acceptació amb alegria. Allà descobreixes el veritable rostre de la felicitat i de l’autenticitat. La vida de veritat és descobrir la grandesa de l’entrega en l’altre. Les limitacions físiques queden superades per l’amor i l’alegria del cor. Aquests petits moments són molt més importants que les coses superficials. Aprenem a valorar les petites coses i els petits progressos com a únics. És una escola autèntica d’aprenentatge de vida. Res és més important que aprendre a estimar, i és el malalt o el discapacitat qui m’ensenya a estimar. Al seu costat aprenem el veritable sentit de viure.”
Sincerament aquests línies m’han fet reviure el que crec que manté dins nostre la flama incandescent de Lourdes tot l’any i per això, desitjaria, amb humilitat, que us serveixi també a vosaltres per recordar i valorar, com aquí es diu, que son les mateixes persones que acompanyem les que ens ensenyen a respectar i estimar l’altre, i ens donen una profunda lliçó de vida en cada pelegrinatge o activitat que compartim amb ells. I que sigui així per molts anys.

Marta Ventura i Arasanz
Presidenta

UN ANY JOVE

Benvolguts, ja hem començat l’any, hem celebrat el Tríduum de la Mare de Déu de Lourdes i ja ens preparem per als nostres pelegrinatges. La vida continua però sempre és diferent i de nou se’ns convida a assumir els nous reptes que se’ns presenten de la mà de la Mare de Déu. Aquest any escoltem com a lema aquesta crida que ens fa arribar a través de les noces de Canà: “Feu tot el que ell us digui”. El santuari ens anima a fer-ho amb un cor jove, en aquest any del Sínode dels joves i de camí vers la Jornada Mundial de la Joventut, a Panamà, el 2019.  Nosaltres també, amb els nostres projectes hospitalaris, com el de pelegrinar a Santiago, aquest estiu.

A Lourdes, també trobem la jovenesa de Maria. “Tan jove i petita com jo”, va dir Bernadette. Ella no s’imposa des de dalt sinó que apareix en una gruta. Es deixa trobar i ens acompanya. El mètode jove i marià que ens proposa el Santuari és el que aconsella el Papa per portar l’evangeli a les perifèries del món actual: acompanyar, comprometre’s i compartir.

Primer, acompanyar: fer camí junts, acceptant les nostres pobreses i fer el camí dels deixebles amb Jesús, o de Bernadette: “Vol fer-me el favor de venir aquí? Maria a Canà està atenta a les nostres necessitats, i ens acompanya a viure de l’amor de Déu: “No els hi queda vi”. Després, comprometre’s amb tot el que tenim i el que som. Maria ens ensenya a obeir la Paraula de Déu  i veure que la trobem en el fons dels nostres cors com una font de vida eterna, i així ser servidors dels germans, i ser disponibles com Jesús: “Ompliu d’aigua aquestes gerres”. I finalment, compartir el que has rebut, que és l’enviament, ser portaveu, portar llum, lliurar la teva vida: “Porteu-ne al cap de servei”

Amb aquest mètode, el Papa ens convida a sortir de les nostres seguretats, de la nostra zona de confort per anar a l’encontre amb Déu de noves realitzacions, noves realitats vitals. De nou la invitació és a pelegrinar, caminar junts per descobrir la novetat de Déu que es manifesta en la nostra vida. Cal de nou escoltar la Paraula de Déu que ressona en el nostre cor i fer-la vida.

Tenim al davant un any jove. El pelegrinatge ens fa sortir, obrir-nos, transformar-nos, creure que les coses poden canviar… A Lourdes, podrem viure aquesta experiència acompanyats per la Mare de Déu que ens convida a ser joves.

Mn. Andreu Oller
Consiliari

Un dia una germana manifestava la grandesa d’haver estat triada per a tan gran do. Bernadeta es va limitar a somriure i, amb aparent ingenuïtat, va preguntar:

     – Germana, per a què serveix una escombra?
     – Per escombrar.
     – I després?
     – Es guarda al seu lloc, darrere de la porta.
     – Així ha fet la Mare de Déu amb mi. Em va usar i m’ha tornat a posar al meu lloc. I jo estic molt bé així.