«Allò té la forma d’una jove»
Així Bernadette indica al comissari Jacomet el que va veure a la gruta de Massabielle.
Crònica de les divuit trobades

L’any 1858, la Mare de Déu es va aparèixer divuit vegades a la gruta de Massabielle, no gaire lluny de la ciutat de Lorda, a la jove de 14 anys Bernadette Soubirous, en un període de temps que va de l’11 de febrer fins la tarda del 16 de juliol. Aquestes breus notes de la crònica d’aquells dies (sobretot com a ajuda per reviure’ls en l’oració), evoquen els fets principals i algunes de les paraules i testimoniatges referits en aquells dies per la pròpia Bernadette.

11 de febrer

Dijous: primera aparició 
Bernadette surt de casa amb la seva germana Toinette i l’amiga Jeanne Baloum per recollir llenya al bosc municipal prop del riu Gave. Al no poder creuar el riu sense mullar-se els peus, comença a descalçar-se, quan, citant les seves paraules, «vaig sentir un soroll com un fort vent». Gira el cap, però els pollancres de darrere seu no es mouen. «Llavors vaig seguir descalçant-me». De nou el soroll del vent. Aquesta vegada mira cap a la gruta, que s’il·lumina, i entre la llum se li apareix a Bernadette una figura blanca que somriu.

«Tenia un vestit blanc, un vel blanc, una cinta blau cel i una rosa groga a cada peu. El rosari també era groc.  Em vaig quedar sorpresa. Em vaig fregar els ulls i vaig tornar a mirar. Veia sempre la mateixa senyora. Vaig ficar la mà a la butxaca on hi tenia el rosari. Volia fer el senyal de la creu, però no vaig poder posar-me la mà al front. La mà em queia. Llavors, la por es va apoderar de mi i la mà em tremolava. Però no vaig fugir. La senyora va agafar el rosari que tenia a les seves mans i va fer el senyal de la creu; vaig intentar fer-ho una segona vegada i ho vaig aconseguir. Un cop vaig fer el senyal de la creu, la gran por que sentia va desaparèixer. Em vaig agenollar i vaig resar el rosari amb la bella senyora. La visió feia passar els comptes del seu rosari sense moure els llavis. En acabar el rosari em va fer senyals que m’acostés, però jo no em vaig atrevir. Llavors la bella senyora va desaparèixer sobtadament».

Al camí de tornada, Bernadette va explicar el que havia vist a la seva germana i a la seva amiga i els va fer prometre que no ho revelarien a ningú, però Toinette ho va explicar als seus pares que, a la nit, van interrogar Bernadette i li van prohibir anar de nou a la gruta. Després d’aquesta primera aparició, que va passar pels volts del migdia, totes les altres es van verificar al matí excepte la catorzena i la divuitena que van passar a la tarda.

14 de febrer

Diumenge: segona aparició 
Era el diumenge abans del Dimecres de Cendra. Explica Bernadette: «El diumenge següent vaig tornar a la gruta per segona vegada. Ho recordo molt bé perquè sentia una força interior que m’empenyia. La meva mare m’hi havia prohibit anar. Després de la missa solemne, vaig anar amb les meves dues companyes a demanar-li a la mamà que em deixés anar a la gruta. Ella no volia. Tenia por que caigués a l’aigua i que no tornés a temps per assistir a les vespres. Jo li vaig prometre que tornaria a temps. I em va donar permís per anar-hi.

Abans de sortir cap a la gruta em vaig acostar a la parròquia amb un flascó per prendre una mica d’aigua beneïda. En arribar al lloc cadascuna va prendre el seu rosari i ens vàrem agenollar per resar-lo. Acabava d’acabar la primera desena del rosari quan vaig veure la mateixa senyora. Immediatament vaig començar a tirar-li aigua beneïda dient-li que, si venia de part de Déu, es quedés i si no se n’anés. I m’afenyava a tirar-li aigua. Ella em somreia i inclinava el cap».

Bernadette cau en èxtasi, les seves companyes no aconsegueixen moure-la i fugen espantades a demanar ajuda. El moliner Nicolau, amb tota la seva força, aconsegueix amb esforç separar-la d’allí. Les veus comencen a córrer. La mare es preocupa i li prohibeix de nou que torni a la gruta.

18 de febrer

Dijous: tercera aparició
La rica senyora Milhet, portada per la curiositat, aconsegueix que la mare li doni el permís d’acompanyar  la nena a Massabielle, i li ordena a Bernadette que li pregunti el nom a la figura que se li apareix, i li dóna paper, ploma i tinter: «Tindria la bondat d’escriure el seu nom?». Bernadette sentirà per primera vegada la veu d’aquesta senyora, que respon: «No cal». I amb sorprenent amabilitat li demana a Bernadette: «Tindries la bondat de venir aquí durant quinze dies?». Bernadette : «Jo li vaig dir que sí. A més, va afegir que no em prometia la felicitat en aquest món, però sí en l’altre. Vaig tornar a la gruta durant quinze dies. La visió se’m va aparèixer tots els dies, a excepció d’un dilluns i un divendres».

19 de febrer

Divendres: quarta aparició
L’aparició dura un quart d’hora. Bernadette porta un ciri que li ha donat la seva padrina, Bernarde Castérot, que l’acompanya a la gruta amb una desena de persones. La bella senyora es limita a somriure en silenci i Bernadette li respon a gestos: «Saludava amb les mans i el cap» explica la seva amiga Josèphe Barinque: «Era un goig veure-la. Era com si en tota la seva vida no hagués fet una altra cosa que aprendre a fer aquestes salutacions. Jo no feia res més que mirar-la».

20 de febrer

Dissabte: cinquena aparició 
Quan Bernadette comença el rosari esperant que se li aparegui la blanca senyora, hi ha al seu voltant trenta persones. També aquest dia, el 20 de febrer, la visió dura un quart d’hora. Durant tota la trobada les parpelles de Bernadette «no es tanquen, ni tan sols quan ajup el cap per saludar» diu Rosine Cazenave.

21 de febrer

Diumenge: sisena aparició 
Tampoc aquesta vegada, primer diumenge de Quaresma, la senyora va parlar, només en gestos i somriures. A la tarda el comissari Jacomet convençut que la història era un muntatge interroga a Bernadette. En aquesta ocasió utilitza el terme Aquerò –que en el dialecte de Lourdes vol dir allò, això– per referir-se al que veu: «Aleshores, Bernadette, vas tots els dies a Massabielle?». «Sí, senyor». «I veus alguna cosa bonica?». «Sí, senyor». «Així que veus a la santa Verge?». «Jo no dic que he vist la santa Verge». «Ah, bé. Tu no has vist res». «Sí. Alguna cosa he vist». «Què has vist?». «Alguna cosa que era blanca». «Alguna cosa o algú?». «Aquerò / Allò té la forma d’una jove». «I no t’ha dit: sóc la santa Verge?». «Aquerò no m’ho ha dit».

23 de febrer

Dimarts: setena aparició 
Obeint  les amenaces del comissari, el pare de Bernadette li prohibeix tornar el dilluns a la gruta. Ella al principi obeeix, però a la tarda sent una força irresistible que l’empeny de nou a Massabielle. No obstant això, no es verifica l’aparició. L’endemà, els seus pares li donen permís i aquesta vegada l’aparició dura una hora, davant una multitud de cent cinquanta persones. Durant l’èxtasi, Elénoire Pérand, que un any després es farà monja de Sant Vicenç de Paül, punxa  Bernadette amb una agulla. La jove no reacciona al dolor. Aquerò li ensenya una oració solament per a ella, que des d’aquell moment Bernadette resarà tots els dies de la seva vida, i li revela tres secrets, que va dir Bernadette que es referien només a ella.

24 de febrer

Dimecres: vuitena aparició 
Aquest dia la bella senyora té per primera vegada un missatge per a tots: «Avui Aquerò ha pronunciat una nova paraula: Penitència! Va afegir també: “Pregueu a Déu per la conversió dels pecadors”. I jo vaig contestar: “Sí”. Em va preguntar si això m’implicava molèsties. Li vaig dir que no. Després em va pregar que pugés de genolls cap al fons de la gruta i que besés la terra en senyal de penitència pels pecadors».

25 de febrer

Dijous: novena aparició 
Aquest dia sorgeix la deu d’aigua situada al fons de la gruta i que avui alimenta les piscines i les fonts de Lourdes.
Davant cinc-centes persones, Bernadette comença a pujar de genolls la lleugera costa que arriba al fons de la gruta, besant la terra. Segueix les indicacions de Aquerò, i excava un petit forat amb les mans i després de tirar l’aigua per tres vegades perquè estava bruta, a la quarta aconsegueix beure-la.

27 de febrer

Dissabte: desena aparició 
Aquesta vegada Aquerò es limita a somriure. Bernadette fa el mateix que dos dies abans: besa la terra, va cap al fons de la gruta i beu de nou l’aigua que brolla de la terra.

28 de febrer

Diumenge: onzena aparició 
Un oficial enviat per controlar la situació explica la presència de 1.100 persones durant l’aparició, que es desenvolupa de la mateixa manera que el dia anterior. A la tarda Antonie Clarens interroga Bernadette sobre els “estranys” exercicis que Aquerò li mana fer: «La visió me’ls ha manat com a penitència», respon, «abans de res per mi i després pels altres». Clarens li pregunta: «Li ha fet alguna comunicació… o encarregat alguna missió?». «No, encara no». A la tarda alguns picapedrers de Lourdes van a la gruta i excaven en el punt on Bernadette s’ajupia per beure. Des d’aquest moment l’aigua comença a rajar abundant i límpida.

1 de març

Dilluns: dotzena aparició 
Davant 1.500 persones, Bernadette repeteix els mateixos gestos de penitència. Antoine Dézirat, jove sacerdot, hi assisteix de prop: «Bernadette, passant els comptes del seu rosari, movia amb prou feines els llavis, però de la seva actitud, dels trets de la seva cara, es veia que la seva ànima estava en èxtasi. El somriure superava qualsevol expressió … Bernadette era l’única que veia l’aparició, però tothom semblava sentir la seva presència… Jo creia estar en l’avantsala del Paradís». Més tard, Catherine Latapie, una jove embarassada que tenia paralitzada una mà, se sent empesa cap a la gruta, fica la mà en l’aigua de la deu i queda guarida de la seva malaltia. Serà el primer miracle reconegut per l’Església i atribuït a La nostra Senyora de Lourdes.

2 de març

Dimarts: tretzena aparició 
Així recorda Bernadette els fets d’aquell dia: «Ella em va dir que jo havia de dir als sacerdots que es construís una capella aquí. Vaig anar a buscar al senyor rector per dir-li-ho». 
El missatge és rebut amb fredor. El rector Peyramale dubta. Bernadette insisteix perquè es construeixi «una capella, encara que sigui petitíssima». «Doncs bé», respon Peyramale, «que abans digui el seu nom i que faci florir el roser de la gruta, després li farem la capella, que no serà pas petita, sinó grandíssima».

3 de març

Dimecres: catorzena aparició 
Al matí, Aquerò no s’apareix. Ho farà a la tarda, a les 21 h, explicant el motiu del “retard” amb aquestes paraules: «No m’has vist aquest matí, perquè hi havia persones que van venir per observar el comportament que hauries tingut davant meu, persones que no eren dignes». Bernadette li pregunta a Aquerò el seu nom, però ella no respon, limitant-se a somriure.

4 de març

Dijous: quinzena aparició 
És l’últim dels quinze dies. L’aparició es repeteix davant una multitud enorme que espera un senyal clara per a tots, però queda decebuda. Al final del rosari resat davant Aquerò, Bernadette s’interromp dues vegades abans d’acabar unad’aquests senyals de la creu que sorprenien als presents per la seva bellesa i senzillesa. La seva cosina Jeanne Védère li pregunta: «Per què has recomençat tres vegades a fer-la?». «Aquerò no l’havia fet encara. No podia posar-me la mà al front». «Perquè de vegades estaves alegre i de vegades trista?». «Jo estic trista quan Aquerò està trista, i somric quan somriu».

25 de març

Dijous: setzena aparició 
Una força interior empeny Bernadette a tornar a Massabielle. Aquerò està de nou allí i Bernadette repeteix la pregunta que el rector li ha suggerit: «Senyoreta, tindria la bondat de dir-me qui sou, per favor?». Aquerò segueix somrient en silenci, però Bernadette aquesta vegada insisteix. Llavors, aixecant els ulls al cel i ajuntant les mans a l’altura del pit li respon: «Que sóc era Immaculada Councepciou / Jo sóc la Inmaculada Concepción». Bernadette no comprèn el sentit d’aquestes paraules. Durant tot el camí de la gruta a casa del rector les va repetint en veu alta per no oblidar-les. El rector es queda de pedra. «Una senyora no pot portar aquest nom! T’equivoques, saps què vol dir?». Bernadette es limita a repetir aquestes síl·labes tal com les ha sentit. Peyramale sap que la nena, en la seva ignorància, no pot haver-se inventat una definició dogmàtica. El rector s’emociona.

7 d’abril

Dimecres: dissetena aparició 
És l’aparició de l’anomenat “miracle del ciri”. La flama del ciri que Bernadette té a les seves mans durant la visió per un quart d’hora, toca els palmells de les mans de Bernadette sense cremar-la. El doctor Dozous, en veure el fenomen, abandona el seu escepticisme i es converteix. En aquesta ocasió la santa Verge renova la petició que es construeixi una capella en aquell lloc.

16 de juliol

Divendres: divuitena aparició
Al capvespre, Bernadette se sent de nou cridada a la gruta. La santa Verge estava allí, com la primera vegada, per a una trobada silenciosa, l’últim aquí a la terra. «Què t’ha dit?», li pregunten les seves amigues: «Res». En té prou en  haver-la vist. I conclou: «No l’havia vist mai tan bella».L